Aquest any hem participat per primera vegada en aquesta gran carrera a Suècia, que ens ha deixat gran sensacions. Malgrat que aquest any no ens havíem plantejat fer cap cursa de llarga distància als països escandinaus, finalment i degut a la manca de neu als pirineus/alps, ens vam decidir a darrera hora i ens ha agradat molt..
El treball dels gossos ha estat increïble i estem molt orgullosos de la nostra participació.
Clasificació General: 3r categoria 12 open.
Els videos.
Etapa 1:
Etapa 2:
Etapa 3:
Etapa 4:
Etapa 5:
Etapa 6:
Etapa 7:
Etapa 8:
Etapa 9:
Preparant el trineu:
Sortida:
Arribada a Tusingdalen (1r. checkpoint):
Moment de descans al primer checkpoint:
Sortida de Tusingdalen:
Sortida de Dresvjo (2n. checkpoint):
Entrada a Sovollen (3r. checkpoint, km 202):
Cuidant de l’equip a Sovollen:
L’equip descansant a Orkelbogen:
Sortida de Orkelbogen (4rt. checkpoint) després 309 km recorreguts:
Pas per Neby (km 263):
Sortida de Tolga (5è. i darrer checkpoint, km 385 ) camí de la Meta a Roros:
Arribada a Roros (459 km completats):
Estem molt contents. Per segona vegada a les dues darreres edicions d’aquesta cursa de llarga distància de molt prestigi, l’equip Pas a Pas mushing ha creuat la línia d’arribada.
Molt i molt orgullosos del resultat obtingut. La cursa ha estat molt dura, més del que ens esperàvem. Addicionalment a la distància (459km), aquest any per les mesures COVID s’ha imposat la norma de que tots els ‘ckeckpoints’ havien de ser salvatges, és a dir, com sempre sense assistència del handler, però a més, sense possibilita per part del musher d’anar a menjar/descansar/dormir al seu vehicle o qualsevol altre tipus d’instal·lacions.
Per si això no fos suficient, com ja és habitual en aquesta zona, les tempestes de vent i neu ens han acompanyat a gairebé tots els trams de muntanya, especialment al darrer tram de Tolga a Roros, on la intensitat del vent va ser molt i molt elevada. Per sort, l’equip cada vegada guanya més experiència i això fa que la victòria encara tingui més valor (no exempt de patiment).
Moltes gràcies a totes aquestes persones que ens han recolzat, especialment l’equip Kobalaq i per suposat als veritables atletes:
Nahla, Pícara, Alta, Tiny, Malin, Rym, Akila, Logan, Electra, Mito y Boo.
Koko: aquest triomf va per tu!
Doncs ja ho tenim! El proper 3 de Febrer comença l’aventura de la Femundlopet 2022, el gran objectiu de la temporada, on tenim per endavant 450 km en format non-stop.
Si voleu podeu seguir la cursa a:
Al nostre perfil d’instagram (@pasapasmushing)
Arribem a la cursa amb 2.000 km entrenats en terra i 700 km entrenats en neu.
L’equip està preparat!
A continuació, us deixem algunes imatges de la SLD 2021:
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Hem deixat enrere l’any passat, on no vam poder competir degut a la pandèmia, i aquest any ens hem plantejat dos nous objectius de llarga distància.
A començaments de desembre, participarem a la SLD 2021, on esperem retrobar-nos amb bons amics, gaudir del camí i fer un primer test de l’equip per encarar el segon objectiu de la temporada.
Al gener, marxarem a Noruega per començar els entrenaments en neu i poder preparar el gran desafiament de consolidar-nos com a finishers a la prestigiosa cursa FemundLopet.
L’equip està llest després d’una molt bona pre-temporada i tenim il·lusió en fer-lo be i especialment de gaudir al màxim.
Seguirem informant.
Vivim temps estranys, i ens hem d’adaptar a les circumstàncies sanitàries, així que aquest any, no podrem viatjar a Noruega per assolir l’objectiu marcat, completar la nostra segona FemundLopet. Malgrat tot, seguim gaudim dels entrenaments, de l’equip i no ens manca la il·lusió, amb el que l’objectiu segueix sent participar a alguna gran cursa en neu, durant els propers dies ho anunciarem.
Gràcies a tots els que ens seguiu.
Magda i Andreu.
Ja podem dir que hem aconseguit l’ambiciós objectiu marcat per aquesta temporada!!! Estem molt contens.
Va començar sent una cursa tranquila, amb bona climatologia, però a mida que avançaven els quilòmetres va esdevenir una dura cursa, com és habitual en aquesta zona, ja que transcorre per paratges de montanya. A partir del quart tram (Sovollen-Orkelbogen) de 112km, la climatologia va posar en problemes a molts equips, fortes ratxes de vent de 17-19 m/s, van causar l’abondament de força competidors. El nostre equip va aguantar molt bé, tot i que a partir d’aquí el ritme va baixar bastant, degut a l’esforç fet per superar el desnivell, els quilómetres fets, i sobretot vèncer a la tempesta.
La resta fins al final de la cursa (després de la tempesta quedaven aprox. 140 km), la climatologia ja va canviar i ‘nomes’ calia lluitar contra els grans desnivells i el cansament acumulat.
El nostre equip se n’ha sortit molt bé, estem molt orgullos del treball realitzant, tant de la pretemporada feta al Pireneu, els entrenaments fets a Noruega (vam arribar aquí el 7 de gener) i la cursa feta.
El nostre resum és: No saps que és el vent fins que topes amb vent, però no saps que tens un gran equip de gossos fins que et treuen de la tempesta!
Inscrits:
Classificació:
Detall per trams:
Enllaç a les fotos publicades per la organització de la cursa…
