Andreu Cordon
10 de desembre a les 5:00
Una vegada que el viatge de Soria llarga distància (SLD) ha acabat, ha arribat el moment de fer balanç i, sobretot, agrair a tots aquells que han ajudat a fer aquest somni fet realitat. Em disculpar d'hora per al Missal, però tinc moltes coses a dir…
Han estat 190 km completades en 42 hores, on hi ha hagut una mica de tot, molt esforç, molta patiment, cansament, falta de son, però sobretot molta il·lusió i gaudi. A més de tot això, he descobert que en una cursa de format de llarga distància, tens un munt de temps per pensar… en els moments més difícils He dibuixat la força per cedir a mi mateix de totes les persones que m'han ajudat a arribar-hi.
Gràcies a l'organització de la cursa, encara que ja s'ha esmentat en diverses ocasions, no és admirable, muntar una cursa on 15 dies des del començament la ubicació es canvia a causa de problemes administratius, té molt mèrit. També hem estat atesos de gran, amb un equip de voluntaris que l'han comissariat, tot i no ser molts, s'han multiplicat i juntament amb l'equip veterinari i responsable de la cursa si han fet un veritable no parar. En aquest punt, vull agrair especialment a l'equip veterinari per la cura i professionalitat que han posat en l'atenció dels gossos, en aquest esport on els reals protagonistes són els animals, tenir un equip de veterinaris com aquests és un veritable el luxe i la seva opinió, l'assessorament i la cura de l'equip han estat pivotal. Agraïment especial a Jorge i Sabina que han fet tot això possible en la cursa, però també a Antonio (Parra) i Cristina que en l'anterior han posat tots els mitjans per fer aquesta obra. Per descomptat la resta dels múixers de la travessia XL i XS, i per felicitar-los a tots, els primers classificats i aquells que per una raó o una altra no han pogut acabar, tots sabem que aquest viatge no va començar el 6 de desembre, sinó que va començar molt abans , al final de l'estiu amb la preparació dels equips i aquest esforç ha valgut la pena. Gràcies a Miguel (Canis lupus) i a Mari per estar sempre atents a nosaltres i compartir tracks i entrenaments.
Però arribar a prendre la sortida va ser el primer gol, i això ha estat possible gràcies a moltes persones. Maraal i Laura (múixing A la carta), que a l'inici de la temporada ens van donar el kart amb el qual hem entrenat i disputat la travessia, els consells de Miguel Ángel Martínez, Jumi i Jorge Andres, tots ells de l'equip de Kobalaq. L'equip de referència de llarga distància a nivell estatal. Amb les seves puntes, planifiqui la seva estratègia que s'executa, pauses, aperitius, hidratació, sac, cuina, arnesos,… ens han ajudat a donar el pas per a aquesta carrera.
Gràcies també a la meva família, sobretot al meu pare (Andrés) i a la meva germana Isabel, que em perdonin que durant uns anys, sempre he perdut la data amb el seu aniversari el 6 de desembre. El meu sogre Miguel, que és el mecànic oficial de l'equip (no sé si ell sap), però ha invertit moltes hores en la creació del kart.
Gràcies als meus companys de feina, als col·legues del Club patí Barcelona, amics i familiars i col·legues del món del múixing que m'han donat alè, abans i durant la carrera, trobant-me les seves notes d'alè amagades entre el material, en els paquets de snacks , al sac de dormir… Va ser una sorpresa!!!
Finalment, gràcies a David i ona, que han sacriat molts caps de setmana de la seva adolescència en formació als Pirineus, lluny dels seus amics, TV, PlayStation, WiFi i han format l'equip juntament amb nosaltres… i la Magda, que és la persona que ha fet tot el que he dit fins ara possible. Ells són la meva família i el meu equip, amb el seu amor i amor és molt més fàcil.
La Magda és l'autèntica ànima de l'equip del pas a múixing, i no perquè va estar molts anys abans de la resta, sinó perquè ens ha ensenyat tot el que coneixem i ens ha transmès el seu esperit de lluita i superació.
I gràcies sobretot als reals protagonistes de l'equip: NOX, BOO, ELA, LAA, KUFA, SEPALA, BETTY, EDMUN i LLUNA. Què és un EQUIPAZO!!!!
